Maria Branyas

Maria Branyas, la dona més longeva d'Espanya amb 113 anys, ha superat el coronavirus. Nascuda a San Francisco el 1907, viu actualment a la residència d'Olot, Santa Maria del Tura, on en dies passats es van produir dues morts confirmades per la Covid-19.

Aquesta àvia centenària porta els últims 20 anys vivint a la residència sense problemes cognitius ni malalties greus. En una entrevista a La Vanguardia el passat mes d'octubre de 2019, s'expressava amb fluïdesa, i fins i tot amania les seves paraules amb dosis d'humor.

Maria, filla d'un periodista natural de Pamplona que va ser responsable de la revista nord-americana "Mercuri" i d'una barcelonina, va néixer el 4 de març de 1907 a San Francisco (Estats Units), on el seu pare havia anat per feina després de passar una temporada a Mèxic.

Després d'un llarg periple per Nova Orleans i per Barcelona, ​​Banyoles, Girona, Calonge y Sant Antoni y Palol de Revardit, des de fa unes dues dècades viu a la Residència Santa Maria de Tura d'Olot, on tenia una amiga i cosina del seu marit.

L'últim dia que la família la va poder visitar precisament va ser el de la festa del seu 113 aniversari, el passat 4 de març, i, des de llavors, tot el contacte ha estat telefònic. "Ara que ja es troba bé, està estupenda, té ganes de parlar, per explicar, de fer les seves reflexions, torna a ser ella ", afirma la seva filla, que és qui, juntament amb el seu marit, porta un compte de Twitter de Maria.

Maria ha vist morir a les seves amistats, seus pares, els seus tres germans i a l'August, un dels seus tres fills juntament amb Maria Teresa i Rosa, que tenen 86 i 76 anys, però aquesta última explica que ella considera que "és el que hi ha i cal acceptar-ho".

La dona de més edat d'Espanya, que es va casar en 1931 amb Joan Moret, un metge de Llagostera (Gironès), va tenir tres fills i ara compta amb onze néts (un dels quals ja té seixanta anys) i tretze besnéts. La seva família està desitjant que tot això passi per poder visitar-la de nou.

font: La Vanguardia

Ajuda'ns a investigar perquè la història no es repeteixi